TU COMUNIDAD DE CUENTOS EN INTERNET
Noticias Foro Mesa Azul

Inicio / Cuenteros Locales / elnuevo / Poema 30 (català)

[C:97000]

De les mans de la gent corria,
entre muntayes d’espetecs i aplaudiments pseudoforçats
Així la metamorfosis interna
Impedia que comprengués lo inevitable
Quan creia en la gent del meu voltant
I no entenia l’esquizofrenia en què viviem
Em preguntaba perquè m’afectaven tan les coses
I perquè em mostrava a mi mateix com un mirall
Que absorbia la meva imatge i em convertia en no sé què…

…Quan creia que l’últim borinot del mesozoic
Només havia estat captat pels meus ulls atents i narcisos.passat
Fantàstic.

Si vols coneixer algú
Fes-lo enfadar

Texto agregado el 04-04-2005, y leído por 213 visitantes. (3 votos)


Lectores Opinan
21-07-2005 ??... cual es el afán....?? Syneidesis
23-05-2005 A veces me siento así. tierni
01-05-2005 etns aró, molt sobint no saps com es algú finsque no el veus enfadat o quan te nadones de amb quina facilitat s'empreny algun vladeemer
04-04-2005 Látima que no entiendo nada. Magda gmmagdalena
04-04-2005 Conclussió una mica forçada. no? o com a mínim per començar malament. Salutacions. guanachinerfe
04-04-2005 volia dir faig, enlloc de vaig... uRaNiA
04-04-2005 Interessant... O sigui que si et vull conèixer t'he de fer enfadar?? Ay!! No se'm dóna molt bé això... Ho sento. Petons (No és LO, és EL... Ara, no sabria dir-te si va apostrofat L'INEVITABLE, crec que sí. I es TANT no TAN, m'agrada la meva llengua, i encara que jo en vaig moltes de faltes, no puc evitar corregir quan veig alguna...) Salut!!! uRaNiA
 
Para escribir comentarios debes ingresar a la Comunidad: Login


[ Privacidad | Términos y Condiciones | Reglamento | Contacto | Equipo | Preguntas Frecuentes | Haz tu aporte! ]