No vaig mes enllà de l’ombra de l’ametller
i la brisa que mou les seves fulles
no soc mes, que les arrels de la terra
ni de la boniquesa que afegeix el paisatge
no soc mes, que el reflexa en un bassal
ni dels que en ell s’apaivaguen
soc única; però no la importa
puc ser gran, mes no la millor
soc bonica; i no la mes bella
soc la vida; el que la vida es de mi
soc l'anima del meu cor, esperit i amor
i del demés...
No soc estrella dels cels
ni sol en el firmament
que una persona al món. I
un mon en una persona; soc jo.

Ariana Escobar // l#1Y6