Laura i Sílvia
quants anys d’agonia,
no se el que faria ,
sense la vostra companyia.

Gràcies als vostres ulls
petits, bonics i tendres,
que em regalen una bonica llum,
per continuar per les fosques cavernes.

El vostre cabell, llarg i enlluernador,
que rellisca entre el suau vent
fent un so meravellós
que el recordaré per sempre més.

I el vostre càlid somriure
és el millor de tots
perquè és el que em fa reviure
quan les forces perdo jo.

Per això aquesta rosa us regalo
com agraïment per tot,
us vull dir amb això
que el que sento és amor.