Silenci, nomes silenci voldria en aquet moment, sense ell,
no podria recrear a la meva ment les imatges que em recordes.
Tant lluny de mi i tant aprop.
Sense tu, no sabria fer res de res,
Mentres tant escric el meus records que tu mai has entes, pero que a mi em reconfortant, tristeses que em fam reviure de goig i em demostren que vaig ser i serè.
Sento tant tot el que em volta, que penso que no serè mai el que tu necesites, no se si m’equivoco pero m’entrestan estaré amb tu,
encara que no et faci riure,
encara que la teva anima no estigui en pau.
T’estimo i això en fa un home ple.