Les gran paraules, ...et buiden
Roger Mas, dp 03


O morir de fàstic, fer-m/se fotre
Nedar en la vacuïtat, arrossegar-se,
Esbufegar, cridar i gemegar,
No dir res, caure, immòbil,
En un jardí de plàstic sord, insonoritzat,
Voltat
De Retalls de paper lluent i salses esmorteïdes
un tarannà de desig precís i representació incerta
inquiet, observar la fredor del què dec ser,
el de l’altra banda, el mirall, no pas gran cosa,
impagable, però, d’objecte únic i preuat
de la mare de les mares, la subjectivitat,
el món no es pas més que el què pugui ser explicat
no preocupar-se, morir una mica, sí,
com?
Preguntar la matemàtica d’una partida de billar còsmica
Es voler entrar en un somni tòxic de nom realitat
On s’evita mostrar, aparcant els matisos,
Que els/lo demés són/es una expressió de tu mateix
I preguntar Com? comporta
Morir una mica, igualment,
Morir de fàstic